Hola,
Com a grup esportiu sensible als sentiments dels
nostres associats ens em afegit a formalitzar la nostre adhesió al Manifest
institucional i del món de l’Esport amb motiu del Dia
Mundial per a l’eliminació de la violència envers les dones (25 novembre 2016). La
seva difusió forma part de les actuacions emmarcades en el “Programa Dones i
Esports”.
Farem la lectura divendres dia 25 a les 20:00 hores a
la nostre piscina, entre els entrenaments dels infantils i dels absoluts. Serà
a càrrec dels mes petits
MANIFEST INSTITUCIONAL DIA INTERNACIONAL PER A
L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES
25 de novembre de 2016
Avui, 25 de novembre, les administracions i la
societat civil tornem a aplegar-nos per manifestar, una vegada més, el nostre
rebuig a la violència masclista i per fer pública la nostra ferma voluntat de
treballar fins eradicar-la.
Un any més som aquí per fer palès que els drets
de les dones són drets humans i que el fet de vulnerar-los, més enllà de la
irracionalitat, la injustícia i la crueltat, significa una manca de
reconeixement de l’autoritat i de la llibertat de les dones.
És imprescindible, per tant, posar en valor el
paper històric i pioner dels moviments feministes i dels grups de dones que van
denunciar públicament la violència masclista i van crear grups de suport i
d’assessorament a les dones que la patien. D’aleshores ençà, el rebuig social
no ha parat de créixer i les mesures impulsades des de les administracions
públiques per donar-hi resposta han augmentat.
Així, a Catalunya, ens hem dotat com a país de la Llei
17/2015 d’Igualtat efectiva de dones i homes, que defineix els canvis a fer per
eliminar tot allò que ens allunya de l’equitat entre homes i dones en els
diferents ordres de la vida, pública i privada. Tot i això, lamentablement una
sentència del Tribunal Constitucional ha anul·lat alguns articles concebuts per
promoure la igualtat al món laboral.
Aquesta sentència és un entrebanc en la promoció dels
drets de les dones perquè a Catalunya volem avançar respecte a les nostres
competències. En aquest sentit, no podem obviar que és en l’àmbit de les
relacions laborals on encara perviuen, a dia d’avui, moltes discriminacions que
allunyen les dones d’una situació d’igualtat efectiva respecte els homes. És per
això, que les polítiques d’igualtat de gènere són un eix estratègic del país
que construïm conjuntament des de les institucions públiques i la societat
civil.
També, l’acompliment de la Llei catalana 5/2008,
del dret de les dones a eradicar la violència masclista, aprofundeix en
l’aplicació d’un model que aposta per la creació i enfortiment d’una xarxa
pública de recursos i serveis i amb una sèrie de drets reconeguts per a totes
les dones que es troben en situació de violència masclista.
El desplegament normatiu d’aquests darrers anys
ha permès desenvolupar un model d’abordatge integral adreçat a millorar
l’atenció i la recuperació de les dones i també a avançar en la detecció de
casos i en la prevenció de la problemàtica.
Aquest any, les institucions signants volem denunciar,
de manera especial, les violències sexuals, perquè són la màxima expressió de
la dominació patriarcal envers les dones. En aquest sentit, i malgrat els
progressos respecte de la igualtat formal entre dones i homes, les violències
sexuals no són socialment contestades de manera contundent, ans al contrari, la
prevalença del sexisme en l’ordre simbòlic hegemònic de la nostra societat
indueix a qüestionar la dona víctima de l’agressió.
Mostra d’això, són les dades i estudis que
indiquen que una part de la joventut no percep l’existència de desigualtats
entre homes i dones i no identifica determinades conductes d’abús i control com
a formes d’exercir violència masclista. Actituds d’imposició, de menyspreu,
amenaces, humiliacions, gelosia... s’instal·len com a pràctiques normalitzades
en les relacions i les creences tradicionals al voltant de l’amor romàntic
afavoreixen aquesta tolerància juvenil cap a la violència masclista.
Respecte de les violències sexuals, tots els
missatges han coincidit en la necessitat que les dones vigilem, perquè
l’imaginari actualment vigent ens responsabilitza. En aquest moment històric,
però, és imprescindible construir models culturals que reprovin les violències
sexuals en totes les seves manifestacions i desautoritzin l’apologia d’aquestes
violències .
Així, la denuncia a la Fiscalia de deu blocs i cinc
vídeos d'internet que incitaven a la violència masclista i que acumulaven més
d'un milió de visites, per part del Consell Audiovisual de Catalunya i del
govern, és un pas molt important que ens encoratja a treballar en aquesta
línia.
Per això, és imprescindible un canvi de valors que
permeti superar l’androcentrisme que nega la presència i les aportacions de les
dones a la societat, i que imposa uns estereotips i rols de gènere basats en la
infravaloració de tot el que està relacionat amb la feminitat. És necessari que
sumem les voluntats i els sabers dels moviments feministes i grups de dones, i
que comptem amb la implicació de tota la ciutadania, que a través d’accions
col·lectives i individuals, actuen per eradicar aquesta xacra social.
Les institucions i administracions públiques hem de
cooperar per implantar un model d’abordatge respectuós amb la llibertat de les
dones, reparador del dany i innovador amb la difícil tasca de prevenir la
violència masclista fins eradicar-la definitivament.
I avui, 25 de novembre, ens fem nostra la frase
de la reconeguda vocalista Nina Simone que afirmava: la llibertat per a mi és no tenir por.
